Als Pirineus Orientals, concretament a la regió del Llenguadoc-Rosselló, s’hi erigeixen terres de gran bellesa natural on les valls esdevenen les espectadores de luxe de les aigües del corrent fluvial del riu Querol, afluent del Segre.

Així, al voltant de la principal vall, la de Querol, es constitueixen diverses petites valls que a la seva bellesa hi afegeixen la possibilitat de gaudir de nombroses activitats, com ara el barranquisme, l’escalada, el senderisme i les passejades a cavall, si parlem de la vessant més lúdico-esportiva, i de les visites a un patrimoni històric molt ric, si parlem de la cultural.

Nosaltres ens hem decidit a fer una escapada a aquestes terres per tal de descobrir els tresors que posseeixen i que tan generosament ens ofereixen. Al llarg del nostre recorregut ens entrevistarem amb diferents personatges, molt amigables i fermament decidits a que no ens quedi cap mena de dubte de que ens trobem en una regió on al delit de la contemplació dels paisatges li podem treure un alt rendiment de diversió. El Bernard, el David, el Cédric i el Floran ens acompanyaran en aquesta aventura tan interessant i, cadascú en la seva especialitat, ens farà cinc cèntims de totes les opcions de què disposem. Els punts del nostre itinerari? Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè.

Abans de dirigir-nos cap a Enveig, però, ens aturarem a Iravals, poble situat a un quilòmetre de la Tor de Querol, on establirem la primera presa de contacte amb els nostres amfitrions i on descobrirem una valuosa joia: la petita i acollidora església de Sant Fruitós, edifici romànic d’una sola nau amb absis semicircular i campanar d’espadanya de dos ulls. Catalogada com a monument històric, és un temple d’estructura molt senzilla. Davant del seu portal hi ha un atri i el cementiri. Al seu interior, hi trobarem elements que difícilment veurem enlloc més, el més valuós dels quals és el retaule representatiu de la vida de Santa Marta, pintat als voltants del 1348 per Ramon Destorrents. Sobta trobar una joia així en un edifici religiós de mida tan modesta. A més, l’església acull les talles del Crist i de la Mare de Déu de finals del segle XII i de començaments del XIII.
Després d’aquesta reconfortant visita cultural ens encaminem cap a Enveig, municipi que s’estén pels vessants meridionals del Carlit i un dels termes de la baga que presenta una població més dispersa tot i estar concentrada en petits nuclis.

Enveig compta amb nombrosos vestigis del neolític, d’entre els quals destaca el dolmen anomenat “Cova del camp de la Marunya”, a la recerca del qual ens  dirigim en companyia del Cédric Hoareau, guia de mitja muntanya, contista especialitzat en llegendes dels Pirineus Catalans i gran coneixedor de la flora i de la fauna de la regió. Mentre observem aquesta esplèndida empremta dels nostres avantpassats, conversem amb el Cédric a fi d’assabentar-nos de les rutes i de les passejades més interessants que hi podrem fer pels voltants, tot i que no ens cal un reclam en particular per llançar-nos a una aventura senderista en aquesta zona, ja que la bellesa dels seus paisatges i la diversitat de la seva flora ja en paguen ben bé la pena.

En aquest entorn, la Vall del Campcardós ens ofereix la possibilitat de realitzar infinitat d’itineraris impregnats de natura i d’història.

A través dels GR7 i 107, serem testimonis d’antigues peripècies de contrabandistes, del comerç entre les terres d’Arieja i les terres catalanes i, sobretot, del pastoralisme, que es remunta a uns quants segles enrere, i un bon exemple del qual en són les parets i les cabanes megalítiques que jalonen la vall. La riquesa botànica que descobrirem durant el recorregut és indiscutible. En la seva vessant més obaga, la vall ens mostrarà un impressionant bosc de bedolls; el més important i més alt dels Pirineus Orientals.

Aquest itinerari es recorre en paral·lel al riu del Campcardós i s’envolta de muntanyes de més de 2.500 metres d’altitud. El recorregut condueix fins a la Portella Blanca (2.517m), coll que s’obre cap a la vessant espanyola de la Vall de la Llosa. Des d’aquest punt es pot enllaçar amb el GR 11, al fons de la vall, que arriba fins a l’Estany Negre o de les Passaderes, per sota del Coll dels Isards (2.625m) i el Pic Negre d’Envalira (2.825m), punt on es retroben les fronteres francesa, espanyola i andorrana. De l’altre costat del coll trobem una via ferrada i l’alta vall d’Arieja.  

A banda dels nombrosos itineraris de què podem gaudir, el Cédric ens explica que cada any, a començaments del mes de juliol, organitza cursos i xerrades en relació a la flora autòctona de la regió; una iniciació a la botànica de muntanya que estructura de la següent manera: cada dia parla d’una vall i d’un tema associat a aquesta. També, i com a gran coneixedor de l’activitat pastoral (present, sobretot, a la vall de Campcardós), transmet els seus coneixements als visitants interessats en aquesta temàtica. La seva activitat no acaba aquí, però, ja que amb ell podem realitzar stages de supervivència i de primers auxilis, entre d’altres, sempre relacionats amb l’entorn de muntanya.

Ens acomiadem del Cédric i continuem el nostre recorregut per les valls, en aquest cas, cap a la Tor de Querol, al municipi de Tor, situat a l’entrada de la Vall i que comprèn una gran part del curs mig del riu Querol.

La part nord-est del terme es caracteritza per l’agrest relleu que comporten els contraforts del Carlit, d’entre els quals sobresurt el Puig de Bena (1.773 m). A l’altre costat, la vall puja amb força fins a trobar el torrent de Tartères, límit fronterer i municipal amb Guils. La vegetació està representada per la pròpia de ribera, als marges del riu Querol, i les pinedes esclarides de pi negre entre el rocam dels estreps més meridionals del massís del Carlit.

Dins del ventall d’activitats que trobem en aquest municipi, destaquen, entre altres, les rutes en BTT i els esports com ara l’escalada.

Una altra de les activitats més populars a la zona, per a intrèpids i atrevits amants de la verticalitat i alhora totalment apta i recomanada per a tots nivells, consisteix a enfilar-se per les parets en companyia del David Javanaud, o Dav, esportista addicte a l’escalada i al barranquisme i fundador del projecte que es materialitza en Gaïa Sport Nature i que dóna l’oportunitat, a qualsevol que s’ho proposi i durant una bona estona, de deixar de tocar de peus a terra.

El David ens farà de monitor, de guia i d’acompanyant d’escalada en bloc (en una primera presa de contacte amb aquest esport), ens ajudarà a perfeccionar i a treballar aspectes com l’adherència i la coordinació si el nostre nivell és mitjà; ens proposarà grans vies si el nostre nivell comença a ésser una miqueta bo i, finalment, ens acompanyarà en l’aventura d’escalar espadats, ja sigui en un nivell d’iniciació o bé de perfeccionament. I on millor que a Targasona, segon espai d’escalada en bloc a França? Una opció, doncs, a tenir molt present.

Deixem La Tor de Querol per llançar-nos a la descoberta de la bellesa i de les possibilitats amb què Porta ens delitarà. Aquest municipi comprèn la part mitjana de la Vall de Campcardós, la capçalera de la qual és límit fronterer amb Andorra i la Baixa Cerdanya. El seu torrent desemboca al riu Querol. Els pics més rellevants són el Puigpedrós (2.914 m), el de Calm Colomer (2.869 m), el de Font-freda (2.738 m), els de Fontnegra (2.877 m) i els d’Envalira (2.825 m). El municipi el componen els nuclis de Porta, Cortvassill i Querol, situats tots al fons de la vall, a tocar del riu.

A Porta s’hi donen cita nombroses activitats que fan que el visitant aprofiti cada moment de la seva estada, les més característiques i populars de les quals són les passejades a cavall i les rutes a peu per la vall de Campcardós. En el cas de les eqüestres, parlem de rutes molt particulars que deixen enrere definitivament el concepte d’equitació més clàssic. A Porta i a través de l’empresa ÉquiLibre, podrem compartir experiències úniques com muntar cavalls en llibertat en extensions de més de mil hectàrees i gaudir de diferents stages en paratges naturals que ens descobriran el dia a dia d’aquests apassionants èquids, alhora que ens oferiran la possibilitat d’allotjar-nos en magnífics i confortables albergs i cases rurals.

Un cop descoberts els efectes beneficiosos de restar prop de cavalls en llibertat, ens dirigim cap a Portè, punt final del nostre recorregut a través d’aquest territori tan generós amb el visitant.

La principal activitat del municipi havia estat la ramaderia, la qual va donar pas, ara fa uns quants anys, al turisme, sobretot d’hivern, gràcies a l’estació hivernal coneguda popularment com Portè-Pimorent. Tot i així, en Floran ens desvetllarà unes quantes opcions molt interessants a tenir en compte la resta de l’any.

Els més agosarats amants de la natura, dels salts i de l’aigua, tindran l’oportunitat de llançar-se i de rapelar per nombrosos barrancs de la zona i de realitzar, entre d’altres el barranc dels encantats. Les tranquil·les aigües de l’estany de Lanós, reserva més gran d’aigua dels Pirineus, esdevenen visita obligada si volem ser testimonis del gran patrimoni natural atorgat a aquestes valls.

No tot acaba aquí: una altra activitat altament recomanada és la de participar en la transhumància dels cavalls negres de Mérens, raça endèmica dels Pirineus. Ho podrem fer contactant amb la Nathalie Komaroff. A la tardor, ella organitza l’acompanyament dels seus entre 30 i 50 cavalls, que deixen la muntanya per encaminar-se cap a la plana i els seus prats. Durant quatre dies (cinc més si continuem fins a mar) travessarem el Parc Natural Regional i gaudirem de l’excepcional diversitat de paisatges.

Val a dir que el nostre itinerari per Portè té com a punt final un espectacular regal per a la vista i els sentits. Es tracta, ni més ni menys, que de la Vall de Font Vives, espectacular obra de la naturalesa, porta d’entrada al massís muntanyós del Carlit i al Lanós. Embadalits per unes fantàstiques vistes, per la contemplació de la fauna de la zona (ocells, cavalls que campen en llibertat…) i immersos en la natura en estat pur, ens disposem a fer un mos a l’àrea de Cal Tibal on, a banda d’assaborir unes delicioses “saucisses” ens regalem de la tranquil·litat que emanen les aigües del gran llac que tan generosament se’ns mostra. Com molt bé expressa el Floran, podríem definir aquest emplaçament com la “cérise sur le gateau”, és a dir, “el plat estrella”, a manca de trobar un equivalent més apropiat. A més, a banda de la bellesa natural del paratge, s’hi poden realitzar nombroses activitats com ara el barranquisme, el trekking, la pesca, el disc-ball, les tiroleses, les cavalcades, les rutes en bicicleta… Es tracta, sens dubte, d’una veritable estació d’esport en plena natura.

Només ens manca agrair als nostres guies la seva companyia i transmetre’ls que, indubtablement, hem estat testimonis de com un territori vincula la seva riquesa natural a la cultura i al lleure, atorgant així una coherència absoluta a un tot i dotant d’infinites possibilitats al seu desenvolupament. Esperem poder tornar-hi ben aviat!

 Dades d’interès: