Rutes

Ruta megalítica del Cap de Creus: Patrimoni i paisatge

La ruta s'inicia a la vall de Montjoi, un paratge poblat des d'antic, de gran interès patrimonial i paisatgístic. Tot seguit es puja al coll d'en Fragam per l'antic camí "de la Costa" i des d'aquest punt es pren un sender que duu al Pla de les Gates per dins de la vall, un recorregut per gaudir de l'entorn i una percepció poc habitual d'aquesta coneguda vall. 

El recorregut continua per una pista construïda durant el segle XX però que recorre interessants elements patrimonials de Roses. Es poden veure des de les tombes megalítiques més antigues del terme a una necròpoli d’incineració de l’Edat del Bronze al costat d'una església rural medieval, a més de restes que evidencien un poblament intens d'aquest paratge en el passat.

L’itinerari recorre la part més altra del terme, on es troben antigues torres de guaita i des d’on les vistes panoràmiques sobre la badia de Roses i el cap Norfeu són immillorables.

En el següent mapa s'ha marcat la ruta en color vermell, amb els 11 punts d'interès. 

Mapa Ruta3

1. Mas de Montjoi de Baix

(s. X-XV / s. XVI-XVII - Època Medieval i Moderna)

La vall de Montjoi ha estat poblada des de molt antic. Primer van ser els romans qui s'hi van instal·lar, probablement en una vil·la que es creu que va ser reaprofitada per bastir-hi el monestir del Madrigul i més endavant, ja en època medieval i moderna, s'hi va construir aquest mas, actualment en molt mal estat després de caure la torre quadrada que s'hi erigia.

De la vil·la romana baiximperial i del monestir visigòtic refet per l'abat Atala no se'n saben gaires coses. També se'n desconeix la ubicació exacta però les poques dades històriques indiquen que el monestir estava dedicat a Santa Maria, Sant Salvador i Sant Miquel i que es  devia trobar en el costat nord de la vall, a l'entorn del replà que ocupa el mas.

Pel que fa al mas, constava de dos edificis diferenciats que estaven separats per una torre, probablement anterior. A la casa situada al sud, la més antiga, el pis era dedicat a la vida dels masovers i als baixos hi havia les dependències per al treball agrícola -el graner, les corts, les quadres i un trull. L'altre edifici va ser construït l'any 1883 i va suposar una ampliació tant de la part d'habitatge com de la de treball. Davant hi havia un cobert per a les tines.

2. Cista del Pla de les Gates

(4700-3400 aC - Neolític mitjà)

Tomba neolítica de la fase inicial del megalitisme empordanès. Originalment estava formada per una cambra rectangular curta, orientada al nord-est, encaixada en un aflorament de pissarra que sobresurt del pla. De l'estructura només es conserva una de les lloses laterals de pissarra que delimitaven la cambra. Una gran llosa, desapareguda, i el gran túmul que envoltava la cista tancaven aquest enterrament.

Va ser localitzada l'any 1986 pels arqueòlegs que dibuixaven la cista veïna. Es va excavar completament l'any següent i no hi aparegué cap tipus d'aixovar. D'altra banda, en el túmul es localitzà una llosa, ben implantada, que s'interpretà com un menhir-estela, que probablement la senyalitzava. Una anàlisi del pol·len va constatar que antigament aquesta zona estava poblada per vegetació de tipus arbustiu amb alzines i sureres aïllades.

Aquesta cista forma part de que s'ha anomenat la necròpoli de Montjoi, una àrea d'enterrament primerenca que ocupava els colls de les muntanyes en un radi d'1,5 km. La població probablement habitava les valls fèrtils de l'entorn i les tombes es devien situar al límits del territori comunal, poc apte per a la pràctica de l'agricultura.

3. Tomba del General

(4700-3400 aC - Neolític mitjà)

Sepulcre megalític del tipus cista amb túmul format per una cambra rectangular llarga, excavada parcialment a la roca i delimitada per diverses lloses planes de pissarra, orientades seguint l'eix N-S. La coberta actual no és l'original, que probablement havia estat una gran llosa que tancava tot l'espai de la caixa. El túmul, fet de lloses de pissarra de diferents mides i terra, envoltava i cobria tota l'estructura.

Aquesta tomba va ser descoberta i excavada pels arqueòlegs Pere de Palol i Miquel Oliva l'any 1946. Durant els anys 70 el monument va ser restaurat de forma indeguda i no és fins a l'any 1986 que es va identificar i excavar adequadament. Destaca la troballa dins la cambra d'un disc d'esquist, encaixat a la roca, del qual es desconeix la funció però se li suposa un sentit ritual. Aquest és un element característic del megalitisme empordanès.

Coneguda també amb el nom de megàlit del Coll de Fitor, nom del lloc on es troba, és la cista més ben conservada de l'anomenada necròpoli de Montjoi, una àrea d'enterrament que se situa dins la fase inicial del megalitisme empordanès, a l'entorn del cinquè mil·lenni - principi del quart aC.

4. Cista del Puig Rodó

(4700-3400 aC - Neolític mitjà)

Tomba prehistòrica de la qual només es conserva el túmul i la base rectangular de la cambra funerària, retallada a la roca. Orientada sobre l'eix de coordenades NO-SE, aquesta cavitat funerària probablement estava delimitada i coberta per lloses, de les quals no se n'ha conservat cap. La cista és un tipus de sepultura pròpia de la fase inicial del megalitisme.

Aquesta cista va ser descoberta l'any 1985 precisament pel seu gran túmul, que destaca en el paisatge. De forma circular, el túmul està compost de pedres de l'entorn (quars i pissarra) mesclades amb terra i es conserva en la meitat aproximada de la seva alçada original, un metre. La tomba es va excavar l'any 1989 i dins hi va aparèixer un disc de pissarra que és característic de la cultura megalítica al territori empordanès.

Durant l'excavació es van descobrir dues lloses amb gravats prehistòrics molt a la vora de la cista a més d'una cassoleta esculpida en una llosa del túmul. Aquestes inscultures probablement indicarien l'existència del sepulcre perquè aquest tipus de manifestació rupestre se sol trobar a la rodalia de megàlits.

5. Cista del Puig Alt

(4700-3400 aC - Neolític mitjà)

La Cista del Puig Alt és una tomba prehistòrica que està constituïda per una cambra funerària situada al centre d'un túmul. Actualment es troba molt degradada i només es conserven part de les lloses de pissarra laterals de la cambra i els costats sud i oest del túmul. La cambra funerària és rectangular, encaixada a la roca i tancada amb lloses de pissarra. Va ser construïda seguint exactament l'eix N-S.

Va ser localitzada l'any 1985 per membres del GESEART i va ser excavada l'any 1988. Durant l'excavació es va poder identificar la cambra i el túmul però no es va trobar cap material arqueològic que pogués concretar-ne la cronologia. Tot i així, es considera que tipològicament aquesta sepultura pertany a la fase inicial del megalitisme, a finals del cinquè mil·lenni, inici del quart aC.

Aquesta cista es troba dins del que s'anomena la necròpoli de Montjoi, una àrea on es concentren diferents tombes prehistòriques i conjunts d'inscultures en un radi d'un quilòmetre i mig. Aquestes es troben en terrenys erms, poc apropiats per a l'agricultura i probablement al límit del territori comunal dels primers pobladors d'aquest paratge.

Cami

6. Edifici del Puig Alt

Al cim del puig Alt hi ha les restes d'un petit edifici rectangular, el qual, per l'excel·lent vista des del lloc i les semblances arquitectòniques amb un edifici proper al puig Marès, es pensa que formaria part d'una xarxa de torres de guaita, per la prevenció del perill constant que representava la pirateria a la costa en època medieval i moderna.

L'edifici està construït amb pedres de pissarra desiguals, extretes de l'entorn i lligades amb fang. Es tracta d'un edifici modest, de murs amples, construïts amb dues cares ben definides i al centre reomplertes amb pedruscall. Tot i només conservar-se el fonament, es pot veure que s'hi accedia per una porta situada al sud, a recés de tramuntana.

Al costat oest de la construcció s'hi observa una filera de pedres del mur feta amb la tècnica de l'spicatum, és a dir, col·locant les pedres en forma d'espiga. Aquesta manera de construir és força habitual en època medieval. Tanmateix, a falta d'una excavació arqueològica que ho confirmi, es desconeix quan van ser construïdes i utilitzades aquestes runes d'una possible torre de vigilància.

7. Pas del Llop

Punt on es creuaven els antics camins de bast que menaven de Roses a Cadaqués i el que connectava amb la península de Norfeu. Les pistes actuals han modificat els traçats dels camins però el Pas del Llop i les roderes dels carros impreses a la roca d'aquest aflorament ens recorden els vells camins costeruts que travessaven les muntanyes fins no fa gaire.

L'antic camí de Cadaqués sortia de Roses per la vall de l'Alseda i ascendia per entremig del puig Pení i puig Alt fins al lloc on es troba aquesta cruïlla. Seguint el vial del costat sud de Pení s'arribava a Cadaqués; d'altra banda, el Pas del Llop indicava la direcció del camí cap a Norfeu. Encara se'n conserva algun tram, a sobre de la pista actual, dalt del turó.

La referència als llops en el topònim del pas i en altres indrets propers com ara el salt del Llop o el mas de la Llobatera, ens parla d'una zona on antigament hi hauria hagut una població estable de llops. Tanmateix, l'última vegada que es té constància de la seva existència al paratge va ser durant l'onada de fred de 1849 quan aquests van atacar el corral del mas de la Llobatera.

8. Necròpolis del Puig Alt

(850-650 aC - Bronze Final)

Cementiri de túmuls de l'època del Bronze final que està dividit en dos nuclis d'enterraments, un de 36 tombes i l'altre de 5. Aquestes estaven senyalitzades amb un cercle de lloses de pissarra clavades a l'entorn del forat on es dipositava l'urna funerària. L'existència dels dos nuclis podria correspondre a certa jerarquització dels pobladors i per tant que una fos reservada per a l'enterrament d'un mateix grup familiar o social.

L'estructura de les tombes i el fet que el ritual funerari emprat fos el de la cremació dels individus ens parla de l'existència d'un cerimonial que devia consistir en una preparació del cos del difunt, el posterior transport a la pira funerària i la crema i recollida de cendres. Finalment, aquestes s'escampaven sobre la tomba: en aquesta necròpoli s'han trobat sobre els enllosats, o bé en un costat.

Necropoli Del Puig Alt

Coneguda des d'antic, l'àrea sud de la necròpolis va ser excavada per primera vegada pel Dr. Maluquer l'any 1965. Anys més tard, el 1979, es va realitzar un plànol de situació de les tombes i el 1984 es va dur a terme una excavació d'urgència per la notícia que la necròpoli estava essent saquejada. Durant aquesta última excavació es va descobrir l'altra àrea, més petita, situada al coll del puig Alt.

9. Sant Basili de Pení

(s. VII-IX - Època visigòtica/altmedieval)

Església rural, probablement lligada a un monestir de final de l'època visigòtica. S'identifica com Sant Basili per un document de 1408, del rei Martí l'Humà, en què s'interessava pels vasos antics trobats vora l'església, que devien ser les urnes de la necròpoli del bronze. Tanmateix, aquestes restes també podrien correspondre a la cel·la monàstica de Sant Tomàs de Mont Pení, documentada al s. X. Per tant, la seva atribució a Sant Basili és dubtosa.

La planta de l'edifici s'identifica com a molt primitiva i podria estar relacionada amb els corrents monacals que s'originaren a Orient al s. IV. La capçalera, orientada cap a l'est, està dividida en tres estances rectangulars, un tret característic d'aquests temples antics, així com l'accés, pel costat de migdia. L'edifici està construït amb la tècnica de la pedra seca i s'hi observen filades de lloses de pissarra disposades en spicatum, predominant en els murs d'època altmedieval.

Sant Basili

Les ruïnes d'aquest indret varen ser descobertes per l'historiador cadaquesenc Josep Rahola l'any 1952 i dos anys després el Dr. Oliva les visità. Anys més tard s'hi programà una campanya d'excavació que deixà al descobert les restes que avui s'observen: els fonaments d'un edifici altmedieval de construcció molt austera amb un ús probablement monàstic.

10. Mas d’en Seniqueda

Masia en runes situada en una plana elevada al nord de la badia de Montjoi. Era una construcció austera amb els murs fets amb pedres de mesura irregular lligades amb terra i les cantonades reforçades per carreus de quars escairats. Tot i així, és unla mostra del passat agrícola d'aquestes terres, avui ermes.

El cultiu principal d'aquest mas era la vinya. Multitud de feixes traçades en el paratge en són el testimoni. Abans de l'arribada de la fil·loxera a l'Empordà (1879), la vinya era el cultiu més rendible en aquestes terres però aquesta plaga, d'origen americà, va provocar la mort de tots els ceps en quatre anys i probablement va propiciar l'abandó d'aquest lloc l'any 1895.

La compra d'aquest mas per part d'un enginyer alemany, l'any 1908, per explotar la pedrera de marbre blau situada a l'oest, va alimentar tota mena de rumors a la població. El més freqüent fou que era un espia que vigilava el pas dels vaixells per la costa durant la Primera Guerra Mundial per després informar-ne el consolat a Barcelona.

11. Torre Morisca

(s. XIII-XV / 1940 - Baixmedieval/Franquisme)

El cim del puig de la Morisca és un punt de guaita natural. La gran vista que s'obté, des de Norfeu fins més enllà de la badia de Montjoi, ha afavorit que des d'antic s'hi construïssin talaies per defensar-se dels perills que provenien de mar: primer una torre circular en època baixmedieval i al segle XX un petit edifici militar amb un búnquer.

Morisca

De la torre original del topònim amb què es coneix el cim segurament ja no en queda res. Probablement va ser arrasada durant la construcció de l'edifici actual. Tanmateix, se sap que abans de la Guerra Civil al cim encara hi havia les restes d'un mur circular d'un metre i mig d'alçada i d'uns noranta centímetres d'amplada que per tipologia seria d'època medieval.

La fi de la Guerra Civil va portar Franco a enfrontar-se a la por d'una invasió aliada. Aquest fet el va dur a elaborar un pla per fortificar tot el litoral i els Pirineus. El valor estratègic d'aquest punt va propiciar que s'hi construís una petita caserna i un búnquer, com a suport a la bateria de costa que va establir a Punta Falconera. Els militars no s'hi instal·laren mai. 

Informació addicional

  • Nom: Parc Natural del Cap de Creus
  • Municipi: Alt Empordà
Back to top